De las mortalitats i dels rius
Posted on | juliol 28, 2011 | Comentaris tancats a De las mortalitats i dels rius
De las mortalitats que són estades. En l’any de 1348 fonc la gran mortaldat, e fon la primera mortaldat, e fonc tan gran que en València hi hac jornada que hi moriren mil persones. Aquesta mortaldat fonc general per tot lo món, e en lo mes de juny e de juliol fonc tan gran lo morir de les gents per tot lo món que a penes los podien soterrar.
En l’any de 1362 fonc la segona mortaldat.
E n l’any de 1375 fon la terça mortaldat, que dien “dels infants”.
En l’any de 1384 fo la quarta mortalitat.
En l’any de 1395 fonc la quinta mortaldat, la qual se deia “les morts de Xelva”.
En l’any de 1401 fonc la sisena mortaldat.
En l’any de 1428 fonc la setena mortaldat.
En l’any de 1439 fonc la huitena mortaldat, de què moriren set mília cinc-centes persones dins la ciutat de València, en cinc meses.
En l’any de 1362 fonc la novena mortaldat, en la qual moriren, dins la ciutat de València, ab la contribució, onze mília persones; e començà en lo mes de maig e fení per tot lo mes de octubre.
En l’any de 1459 fonc la desena mortaldat.
En l’any de 1475 fonc la segona mortaldat.
En l’any de 1478 fonc la dotzena mortalitat en València. Quasi la major part de la gent fogiren de València; fien professons molt devotes (…).
Dels rius. En l’any 1406, a 3 de noembre, vengué lo riu de València molt gros e entrà fins en la Trinitat, e pujà l’aigua sobre l’altar, de què féu molt gran dan e mal.
En l’any de 1427, a 25 de octubre, que era dissabte, vengué lo riu tan gros aue s’emportà dues arcades del pont dels Serrans e quatre arcades del pont del Real e entrà en la Trenitat e en lo Real. E del cap del pont del Real s’emportà sobre dues posts en Joan Fonollosa, corretger; e sobre les posts lo s’emportà fins a les naus, ab molt gran perill, que tothom lo tenie per mort.
Temporal de pluja. En lo dit any 1437, dissabte, a 9 de agost, a les huit hores de dia, venc tan gran temporal de pluja en la ciutat de València – e drà prop de dues hores-, que los que són vius no veren tal cosa, que la ciutat venc a perir, que cases, valls, mares, tot era tan ple que no podien recollir les tants grans aigües. Que fonc una cosa de tan gran espant.
Del Dietari del Capellà D’Alfons el Magnànim, de Melcior Miralles (1419-1502)