Críticas molt positivas del llibre de Susana (Els records perfectes)

Posted on | setembre 21, 2020 | No Comments

Recullo aquí les crítiques que ha fet el reconegut escriptor Jordi Llavina:

“Sempre he pensat que els que disposem d’alguna palestra pública en què podem expressar de tant en tant les nostres idees tenim, també, el deure ètic de parlar dels llibres que ens agraden (sobretot dels que ens agraden). El debut literari de Susanna Batalla supera, amb escreix, la mitjana dels debuts literaris d’aquest país (us ho diu algú que en va perpetrar un de ben galdós). ELS RECORDS PERFECTES (Pagès editors) és un llibre molt ben escrit, que, a més, demostra un gran coneixement de la psicologia humana”. Jordi Llavina.

Enyorar el que no s’ha tingut mai

‘Els records perfectes’ (Pagès Editors) ofereix pàgines de gran literatura. Susanna Batalla s’estrena amb un llibre madur, de relats construïts amb molt de rigor.

Els records perfectes (Pagès), de Susanna Batalla, és un llibre que talla com un estilet. Conté set històries molt ben escrites que aborden, cada una d’elles, una porció consistent de tedi existencial. Susanna Batalla sap concretar molt bé el nòdul infecciós de cada situació, i ens el presenta sense gaires filtres, amb una severa elegància estilística. L’escriptura és molt clara, d’una gran precisió. En l’últim conte, “Sota una olivera, oliva”, una dona que, com la majoria de les protagonistes, està desenganyada de l’amor —o, si més no, de la relació que manté amb la seva parella—, visita la seva mare en una residència geriàtrica. Aquesta última és una vella rondinaire que fa molts anys que enyora el que, en realitat, no ha tingut mai: una vida plàcida, al costat d’un home que se l’ha estimat incondicionalment. La filla, que sent l’amenaça de la repetició del model maternal en la pròpia existència, ha decidit fer un cop de cap i, com es diu ara, empoderar-se. Aquest acte de llibertat que ja no pot deixar de ser, però, arriba en un moment molt significatiu en la vida de les dues dones. El contrast entre aquestes dues proposicions: “és que es pot enyorar, allò que no s’ha tingut mai?” (característic de la mare) i “no se li acut res més trist que trobar a faltar algú que encara hi és” (que és el que sent la filla i el que prefigurarà el seu futur immediat) marca la diferència de temperament entre totes dues. Per tant, el volum es tanca amb una mena de crida a l’esperança. Tènue, val a dir-ho. Però esperança, al capdavall.

El llibre havia començat amb un conte d’ambientació rural, que podria haver escrit el Bertrana de Proses bàrbares. De fet, en aquest llibre del modernista hi ha un relat esplèndid, “Dick”, en què es descriu el sacrifici d’un gos. La diferència, però, és que la mort del gos que apareix en el conte de Batalla no té res de misericordiosa, sinó que és producte de la brutalitat d’un home —un cacic que es mostra molt violent amb la criada de la casa—. La jove renta la roba al safareig, i mira de fer-la ben blanca. “Diuen que tot s’oblida, però s’equivoquen”. En tot el llibre, travessant-lo de cap a cap, hi ha la presència bategant de la memòria. De fet, la memòria és la substància de l’obra —ho veurem de seguida—, i el títol mateix, tan àcidament irònic, prou que en dona fe. No, els records no són mai perfectes: però en el trasbals de tants dies, en el dolor quotidià, tendim a embellir-los.

El segon conte, “Ah, Noreen”, gira a l’entorn d’una noia avorrida —avorrida de la vida que mena, de la relació que té amb un noi molt poc sofisticat—. La jove és crítica amb el que l’envolta, però no sembla pas que tingui gaire esma de canviar res en el que la concerneix més íntimament: “Sacsejats com cargols bavosos dins d’un sac de xarxa, sense veure el nus que ens acabaria barrant el pas, potser crèiem que, si ens hi enfilàvem prou, trobaríem alguna sortida”. El detall, magnífic, és aplicable a altres protagonistes d’aquestes històries. Perquè cal dir que els protagonistes principals del llibre són dones, i gairebé sempre dones desenganyades, que estan a punt de fer un canvi significatiu en la seva vida. Doncs bé, la protagonista d’aquest relat es troba amb un abusador. La cosa no acaba en tragèdia, però, perquè entra en escena un element sorprenent, que pararà els peus a l’home.

El següent, “Santificaràs les festes”, és un bon quadre de costums familiars: està centrat en una parella farta de tot i un nen amb aires de setciències que llegeix Walt Whitman i que mostra una gran admiració per la figura de Jesucrist. Té molta gràcia, aquest nen —a qui sa mare escolta, amb remucs de resignació, les llargues disquisicions quasi metafísiques—. Com també en té l’element inesperat que precipita el conflicte: un descuit que acabarà costant un bon desengany a la protagonista. Més que no pas l’argument de la història, el que em sembla brillant —perquè és molt pertinent— és el que la dona deixa caure al carrer, tot anant en cotxe a la festa d’aniversari del seu cunyat (a la qual, per causa de l’imponderable que ha patit en una botiga, arribaran una hora tard).

El relat següent és, potser, encara més rodó. “Viaggio in Italia” narra la història d’un jove que marxa per cames del seu barri napolità perquè ha triat acomplir un destí que no és el que li havien preparat. Se’n va a Amèrica, i allà comença una nova vida (ja es veu que aquesta és una constant temàtica d’aquests relats). L’estat molt precari de la seva mare, però, el fa tornar a casa molts anys després: “Em va abraçar i semblava que s’havia de desfer tota, pell i ossos, de tant que plorava, i quan es va separar per mirar-me als ulls, em va allargar les mans, tremoloses, i em va tocar la cara com si m’estigués fent de fang” (quin detall més potent!). L’home té una família americana, i ha fet calés. Però a Nàpols hi retroba el que va deixar en partir al Nou Món tants anys abans. Hi ha, en aquest conte, un element casual com en l’anterior. I també aquí aquest element té una significació molt fonda.

Els records perfectes, de Susanna Batalla. XIV Premi 7Lletres 2019. Pagès editors, 110 pàgines. Lleida, 2020.

Comments